@LALOVENENOSO, LA FOTÒGRAFA ÍNTIMA

Darrere de l’objectiu de Lalovenenoso hi ha la Martina Matencio, una de les fotògrafes més rellevants i captivadores de l’actual panorama barceloní. La seva mirada malenconiosa, la seva forma d’interpretar la llum natural i l’aura que aconsegueix capturar al voltant dels cossos femenins, nus, converteixen les seves fotografies en poesies tan íntimes que només es poden recitar amb un xiuxiueig.

JOIDART BARCELONA INTERVIEWMAILING WLA MARTINA MATENCIO-15

Adorada a les xarxes socials, desitjada per les marques i aclamada per noies de tot arreu que es moren per posar per a ella, la Martina no perd la calma ni la capacitat de reconèixer la fràgil delicadesa de la bellesa. A part de treballar per als seus propis projectes i portfoli, col·labora amb campanyes de moda femenina i altres iniciatives que la motiven. La imatge de Togehter, la nostra joia especial de Sant Valentí és seva. Aquesta entrevista també.

JOIDART BARCELONA INTERVIEWMAILING WLA MARTINA MATENCIO-09

La Martina, defineix-te en tres paraules.
Sensible, creativa i curiosa.

Explica’ns com vas començar en el món de la fotografia.
Em van oferir treballar de nit en un hospital cuidant un nen malalt mental que tenia una malaltia d’intestins i s’estava morint. La història és molt llarga, però en resum va ser que la meva inexperiència va fer no saber fer-ho millor, així que vaig decidir portar-me la càmera perquè tots dos poguéssim estar distrets. Va resultar una bona idea, no hi havia res millor perquè Daniel es relaxés que fer-li fotos. El primer que deia al veure’m entrar per la porta era: ¿Martina i la càmera? Ell es deixava portar pels meus dispars i jo em sentia totalment feliç de la tranquil·litat que havíem trobat entre la llitera i la llum que entrava a l’hospital. En morir en Daniel em vaig adonar que el meu món era la fotografia. Ell va ser qui em va donar tota la llum per seguir el meu camí.

Quin ha estat el teu recorregut artístic i professional?
Vaig fer batxillerat artístic, en acabar-me’n vaig anar un any a Brighton, a respirar una mica, i al tornar vaig començar a estudiar fotografia artística. Sempre he tingut molt clar que volia crear, de qualsevol manera però crear. Vaig acabar els estudis i vaig crear Luna de Marte amb una amiga, vam veure que funcionava i vam seguir endavant, sense por. Fins al dia d’avui que -encara Luna quedi una mica més apartat per la quantitat de feina que tinc-, sempre dic que ha estat una eina i fins i tot finestra per donar-me a conèixer al món, per practicar, agafar experiència, per no parar de fer fotos. Una cosa sempre en porta una altra i, com sempre dic, qui sembra recull. He treballat molt i encara treballo molt, però puc dir que estic feliç de la meva feina, faig el que m’agrada i puc viure d’això. No podria viure sense fer fotos, és la meva major eina per expressar-me.

MAILING WLA MARTINA MATENCIO-16

Per què Lalovenenoso com a nom artístic?
En principi em vaig posar Lovenenoso, però em van tancar el meu primer compte. Era de Love (amor en anglès) i Venenoso (de verí). Amor i verí són dues paraules que la vida té sempre. Vaig haver de afegir-li el LA perquè el meu compte seguia tancat.

JOIDART BARCELONA INTERVIEWMAILING WLA MARTINA MATENCIO-10

Portes la botiga oline de roba de segona mà Luna de Marte, quin és el teu paper dins d’aquest projecte?
Actualment està una mica parada perquè tinc molta feina i no tinc temps de dedicar-li hores, però ara mateix ho estava portant sola. Luna és una botiga que vaig començar amb una amiga i vaig acabar portant-la jo perquè ella se’n va anar d’Erasmus a França i s’hi va quedar. He tingut a algunes persones que m’han anat ajudant, però la majoria de vegades ho he portat sola, tant en l’elecció de les peces, els emails, les xarxes socials, les fotos… tot! Luna ha estat la finestra més gran per donar-me a conèixer com a fotògrafa i estic molt orgullosa d’aquesta Luna estimada.

Les teves fotografies estan gairebé sempre protagonitzades per dones, quins criteris segueixes per triar-les?
El meu únic criteri és sentir-me a gust a l’hora de fotografiar, estimo a les dones, sento que amb elles podem crear una força diferent, crec fins i tot que la dona és diferent a l’home, crec en les connexions, crec en nosaltres.

Quins són els teus referents i influències?
No tinc referents, és cert que miro moltes pàgines webs, o Instagram ‘s però no tinc referents en concret, m’agrada la fotografia en general.

Com planteges cada fotografia?
No acostumo a plantejar molt una imatge. Si el treball és personal, de Luna de Marte o algun shooting que programo jo pel meu compte, no prepararo gairebé res, penso en la noia un parell de dies abans per si he de comprar alguna cosa d’atrezzo, imagino l’escena i ja està, la resta ve sol. No m’agrada planejar res perquè realment després no surt res com pensava, és per això que m’agrada tant treballar sola i lliure. El meu treball és un impuls del que “em passa” en aquest moment, si he de dir alguna cosa ho diré, no preparo què dir. De tota manera, sí que és cert que amb un client he de justificar la idea o almenys explicar-los quina és la meva idea, la desenvolupo, li explico i la resta sempre em ve sol. Per ara em funciona… Ser fotògrafa no és només disparar, crec que has de tenir alguna cosa dins i voler-ho treure.

De tots els teus treballs i col·laboracions, quins destacaries? Per què?
Fa temps vaig fotografiar la nova col·lecció d’una marca que es diu Letshirtfantastique és una marca molt poc coneguda, dos joves dissenyadors em van cridar perquè fes el shooting. I sense saber-ho ha estat un dels meus millors treballs. Em va encantar la llum que hi havia, els estilismes, el silenci de les models, les fotografies em recorden a una pintura.

Joid’art ha utilitzat una de les teves imatges a la campanya de la nova joia Together per Sant Valentí, com definiries aquesta fotografia?
Càlida, tendra, brillant, i fins i tot alegre.

JOIDART BARCELONA INTERVIEWMAILING WLA MARTINA MATENCIO-11

Et veus algun dia fotografiant joies?
Sí clar, de fet he fet diversos treballs de joies.

Com serien les imatges?
Imatges naturals, amb molta llum, senzilles però alhora diferents, jugaria amb dos cossos, dues noies molt iguals de pell blanca, pentinats molt minimalistes però postures una mica estranyes. Crec que Joiad’art és això, la dificultat en la senzillesa, em recorda a un desordre ordenat.

Una llum.
Suau però marcada.

Un espai.
Espai amb llum, gran i blanc.

Un estat d’ànim.
Malenconia.

Una obra d’art.
Qualsevol d’Egon Schiele.

JOIDART BARCELONA INTERVIEWMAILING WLA MARTINA MATENCIO-12

Quines són les teves joies Joid’art preferides? Per què?
La de la col·lecció Il·lusiona m’agraden perquè és com portar la natura a sobre. Les seves formes m’atrauen especialment. La senzillesa de les arracades Boletes també em sembla preciosa, al costat de la forma orgànica de les seves boletes.

MAILING WLA MARTINA MATENCIO-13

M’encanta portar anells! Els de la col·lecció Teulats m’agraden molt per la seva forma, els colors i el seu desordre dins de l’ordre. Els de la col·lecció Blumen també m’encanten pels seus colors, la forma dels seus cercles texturitzats, i sobretot la manera com estan col·locats i juxtaposats un sobre l’altre.

MAILING WLA MARTINA MATENCIO-15

Guardar

Guardar

This entry was posted in WE LIKE ARTISTS (CA) and tagged , , , , , , . Bookmark the permalink.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>